dilluns, 29 de novembre del 2010

CRISTINA LOSANTOS


Del 2 de desembre al 29 de gener Cristina Losantos


Hola, Cristina,

Sempre he cregut que la il·lustració és una cosina del disseny gràfic. Això vol dir que tu i jo som cosins? No ho sé, ja en parlarem un altre dia. Però el que és segur és que aquest és el motiu per escriure unes línies sobre les relacions entre aquests dos àmbits de creació. Ja tenim una coincidència cabdal, la creativitat; una  altra, la comunicació, i la tercera, la visualització formal del resultat. I, a més, estem d’acord que els processos creatius tenen similituds, ja que la forma final és el resultat de tot el procés conceptual.

En definitiva, tenim un emissor i un receptor, i nosaltres, al mig fent de pont entre els uns i els altres, és a dir, fem la traducció visual del que un vol dir i l’altre rep.

Per arribar a respectar l’interès del receptor, sigui quina sigui la seva edat, hem de ser capaços de connectar-hi: tu ho aconsegueixes amb subtilesa iconogràfica, amb segones intencions visuals i amb un discurs formal entre línies. Sembla que no passi res, però passa molt, ja que la recreació sistemàtica d’un cert imaginari clàssic és el que m’interessa del teu treball.

La il·lustració mai no ha de ser definida fins al punt que esdevingui un discurs tancat, sense possibilitats expansives. Crec que tens una necessitat de síntesi formal atractiva sense trair els teus reconeguts atributs de reduir conceptes molt complexos a línies molt accessibles, ressaltant el que és essencial d’un article, d’un conte, d’una llegenda o d’una faula.

Per tant, les teves il·lustracions no han de ser obligatòriament imatges simples, tot i que sí senzilles. La recerca de la senzillesa és important perquè hi ha un procés de síntesi que acumula elements de valor narratiu i informatiu en una sola imatge. La simplicitat, per contra, el que fa és treure potencial narratiu a la imatge.

En realitat, ets una cronista visual, perquè la curiositat del fet quotidià és part de la teva expressió i t’obliga a cercar mirades, expressions i espais, i aquest bagatge s’incorpora al teu treball i n’enriqueix el resultat.

Una abraçada,

Claret Serrahima


dimecres, 10 de novembre del 2010

TATIANA - Exposició Homenatge




Del 5 al 30 de novembre exposició en homenatge a Tatiana (1955 - 2010)







dissabte, 2 d’octubre del 2010

Francesc ROVIRA


Benvolguts,

El proper dimarts dia 5 d'ocubre a les 7 de la tarda inaugurem una nova exposició d'en FRANCESC ROVIRA.

Us convidem a guadir-ne!

dijous, 26 d’agost del 2010

Dibuixos d'Estiu

De l'1 de juny al 2 d'octubre de 2010


Hurtuna (1913-1978)
Cesc (1927 - 2006)

Rogent (1920-1958)

dimarts, 24 d’agost del 2010

La Sala


La Sala Rovira fou inaugurada el 14 de novembre de 1942 amb una exposició d’Isidre Nonell; des d’aleshores s’han anat succeint centenars d’exposicions amb un denominador comú: obra original sobre paper, de petit format (dibuix, aquarel·la, tintes, guaixos, aiguades…)
Especialitzats en il·lustradors del primer terç del s. XX: Apa, Junceda, Cornet, Llaverias, Bagaria, Torner-Esquius, Gosé, Lola Anglada, Nicanor Vàzquez. A més d’il·lustradors actuals: Cesc, Carme Solé Vendrell, Joma, Fina Rifà, Francesc Rovira, Jesús Gabán, Cristina Losantos, Jordi Vila Delclòs, Montse Tobella, Maria Espluga, entre d’altres.
També s’exhibeix pintura (Tatiana, Carles Cardellà, Francesc Espriu), escultura (Rosa Serra), esmalts (Montserrat Mainar, Perote Armengol, Rosa Gelpí) i molts altres artistes.