diumenge, 29 de maig de 2011

Susagna Urgell


OBRA PICTÒRICA

SOBRE ELS POEMES VISTES AL MAR DE JOAN MARAGALL





Del 31 de maig al 25 de juny de 2011


Una altra nitidesa inesperada

L’encant que encara captiva en la poesia de Joan Maragall és degut en una gran part a la seva nitidesa espontània. No hi ha cap mena d’artifici, i encara menys un esforç per a agençar la bellesa que percep al seu voltant.
La nitidesa és un tret que abraça la ingenuïtat paradoxal de l’adult, capaç de meravellar-se i de quedar captivat, no pas menys que la senzillesa, la claredat, l’autenticitat i una certa transparència.
És cert: ho tenim en la seva poesia i per això hi descansem.
Però ara Susagna Urgell s’ha plantejat de transposar quelcom d’aquell encant per la nitidesa en el seu art propi, que des de 1988 és la pintura. Com recollir-ho visualment?
Les noves tecnologies i, particularment, la informàtica, gràcies paradoxalment a la seva complexitat, permeten d'apartar – no precisament rebutjar- una gran quantitat de trets accessoris i despullar l’entranya nítida de la realitat: en aquest cas, la realitat verbal maragalliana.
Això és el que pretén —i sovint aconsegueix— la recerca tècnica de Susagna Urgell, la qual afegeix al treball dels pinzells la manipulació de la realitat que aquells aporten, gràcies a una penetració en la seva entranya de manera informàtica. Una cosa realment inconcebible per a Velázquez, Rubens, Rafael, Goya o Fortuny, però avui tan assequible com sorprenent. La realitat pintada obre la seva entranya a la visió: és la mateixa, però la veiem nova.
Però és més encara: una via inesperada de trànsit i potser un vincle de relació entre l’art de la paraula i l’art de la visió. Des d’aquest intent es pot albirar en el futur quelcom que seria anomenat un «art total», si aquesta expressió no sonés massa emfàtica; és prerible atenir-nos ara com ara a la trobada amb l'intent humil. I al tast condicionat del plaer que comença a oferir.
Serà qüestió de reflexionar a poc a poc sobre aquesta versió inesperada de la realitat estètica: que la veiem «una altra» tot i ser «la mateixa». Probablement ens trobem en un llindar que suggereix futures sorpreses. Però, de moment, gaudim novament que Joan Maragall hagi suggerit a Susagna Urgell unes visions que ella mateixa reconverteix en «una altra» bellesa inesperada. I com que, efectivament, se'ns presenta més nítida, també és més maragalliana.
Federico Revilla

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada