El dibuixant Joan G. Junceda

10 de novembre 2011 - 10 de gener 2012

ACCIÓ I EXEMPLE DE JUNCEDA

L’obra gràfica de Junceda, realitzada al compàs de l’actualitat que vivia el dibuixant en el seu dia a dia d’intens treball i d’acord amb unes situacions sempre canviants que compartia íntimament amb l’ampli públic popular al qual anava adreçada, resulta cada vegada més representativa d’un període de puixança catalana al qual, almenys en les seves essències, caldria tornar.

Trobada i estudiada en les revistes i en els llibres en què bàsicament col·laborà –en particular a “¡Cu-Cut!”, “En Patufet”, “Virolet”, “Esquitx” i moltes altres, així com en la “Biblioteca Patufet”– és com un conjunt de milers de fotogrames que per ells mateixos s’ordenen i donen una completa referència sobre la capacitat que van tenir molts dels nostres antecessors d’ésser ells mateixos en les formes i mantenir-se fidels a les maneres bàsiques del nostre poble. Per això, com passa ara, quan tenim l’oportunitat d’accedir a un seguit de treballs originals seus, realitzats i pensats en origen per a complir amb unes demandes editorials molt concretes, podem captar amb més amplitud la seva força com a artista del dibuix, però també el seu sentit ètic com a ciutadans de Catalunya que ell i molts d’altres eren, per sobre de diferències de criteri, en les coses de cada moment.

Poc després d’aquella excel·lent exposició que vam poder veure en aquesta mateixa Sala Rovira, fogar del dibuix català, sobre obres que representaven els amics i contemporanis de Junceda i que ell guardava en la seva col·lecció particular, ens n'arriba una altra amb treballs seus de molt diversa mena. Així hi trobem originals relatius a la famosa auca de Montserrat, al gran cartell que realitzà sobre la rotativa en color amb què s’imprimia “Pelele” –intent frustrat de projectar “Virolet” al castellà, igual com s’havia fet respecte de “En Patufet” amb el nom de “Chiquitín”– i el darrer dibuix seu per a la portada d’aquell gran setmanari, que ensenyà i conservà el català al llarg de diverses generacions i fou violentament suprimit arran de l’ensulsiada –ara potser diríem tsunami– que va patir el nostre país el 26 de gener de 1939 i de la qual encara ara no ens hem recuperat del tot.

Joan Garcia-Junceda i Supervia (Barcelona, 1881 – Blanes, la Selva, 1948) ha quedat també, amb tota justícia, com el gran il·lustrador de les “Pàgines viscudes” de Josep M. Folch i Torres (Barcelona, 1880-1950), que eren molt més profundes i punyents del que alguns hi van voler veure en el seu moment. Però, abans de tot, fou per ell mateix un creador original, amb un gruix ampli i constant de catalanitat. Només cal veure aquesta exposició per a comprovar-ho i per a fruir-ho. I, evidentment, per a prendre'n exemple.

Josep M. Cadena