divendres, 6 de maig del 2011

JUNCEDA I EL SEU ENTORN ARTÍSTIC


Del 28 d’abril al 28 de maig de 2011








Enguany s’han complert (13 de febrer) cent trenta anys de la naixença, i s’arribarà (10 de setembre) als seixanta-tres de la mort de Joan G. Junceda i Supervia (Barcelona, 1881 - Blanes, Selva, 1948). Aquestes dates no són certament prou emblemàtiques per a programar commemoracions especials, però ofereixen un sentit especial del temps històric transcorregut. Així podem veure la figura d’aquell artista català no tan sols com la del gran dibuixant que era, sinó com un dels principals elements impulsors d’una acció que cada cop em sembla més necessària de recordar: la reivindicació de l’època en què tant va destacar Junceda. Perquè no tinc cap dubte que fou una de les més importants per a l’art i la cultura pròpies d’un país com el nostre, que avançava cap a la plena autarquia i es dotava de tots els elements necessaris per a poder aconseguir-la.
La mort, fa uns anys, d’Esperança Junceda, la filla que quedava d’aquell gran esperit creatiu, la qual cuidà de conservar la seva memòria amb un conjunt de peces i documents que havien quedat dins l’àmbit familiar, ha fet que les seves hereves, amb un sentit participatiu que les honora, posin ara a l’abast de la ciutadania un seguit d’obres d’art que responen a l’època d’aquell artista i que eren les que conservava prop seu amb més estima. Són les que figuren en aquesta exposició que, encara que presidida pel gran retrat que Feliu Elias, “Apa”, realitzà del seu amic i que és digne d’un museu, té com a principals elements obres que li dedicaren els seus principals amics i companys. (Cal remarcar, però, que també hi figura l’original de l’únic dibuix que Junceda, sota el pseudònim “Jafet”, realitzà per al primitiu “Papitu”, una veritable raresa).
En primer lloc hi podem trobar obres de Gaietà Cornet i de Joan Llaverias (dues excel·lents representacions de la Costa Brava), els amics i companys que acolliren Junceda l’any 1902, quan demanà poder col·laborar a “¡Cu-Cut!”, i amb el qual compartiren, durant anys, una excel·lent tasca a “En Patufet”, “Virolet”, “Esquitx” i a les col·leccions de contes de l’editorial Baguñà. I, fent-los costat, es troben altres exemples de bona factura, com són les obres de Nonell, Lola Anglada, Francesc Gimeno, Ricard Opisso, Rafael Pérez Barradas, Pere Pruna, Valentí Castanys, Gustau Vila “Grapa”, Jaume Juez “Xirinius”, D’Ivori, Gabriel Amat i Josep Mompou, així com altres amb els quals, en conjunt, representen diversos estadis d’una mateixa generació creativa.
Disposo, com és natural en un catàleg com aquest, de poc espai. Però l’aprofito per insistir que cal que vegin aquesta exposició, plenament representativa de l’època a la qual pertany. Amb ella, i al voltant de la figura de Junceda, s’aconsegueix donar el perfum d’uns temps que cal recuperar en esperit, però també en realitzacions exemplars.
Josep M. Cadena





1 comentari:

  1. EXCEL·LENT EXPOSICIÓ DIGNE DE FIGURAR PERMANENTMENT EN UN MUSEU.

    SALUT. Ramon

    ResponElimina